Amics de la Universitat Pública

Comentaris al contracte programa del campus del Besòs

Darreranent hem conegut un document signat entre la UPC i la Generalitat anomenat CONTRACTE PROGRAMA 2015-2022 PER A LA IMPLANTACIÓ I FUNCIONAMENT DE L’ESCOLA D’ENGINYERIA DE BARCELONA EST (EEBE). En el darrer claustre va sortir el tema d’aquest contracte marc i el rector Fossas va dir que no aprovaria res que no fos acceptat per la UPC. Però a dia d’avui el que és cert es que el contracte marc tè l’aprovament favorable de la Comissió d’Economia i Infraestrutures del Consell de Govern. És molt preocupant, perquè sembla que es un intent de donar un primer pas en una línia que te la intenció de propagar-se per tota la UPC com una taca d’oli. Pensem que és un document que s’ha de donar a conèixer i cal fer alguns comentaris sobre les seves implicacions.

Es fa difícil preveure com aniran les coses a partir d’un contracte programa que conté només alguns compromisos que s’aniran desenvolupant en el futur. Ara bé, sí que es possible fer una valoració breu d’alguns punts que, desgraciadament, són motiu de molta preocupació.

Una de les primeres coses que sobta del document és la profusió de “buzzwords” en el text: “aprofitar tots els mecanismes de flexibilització i simplificació de les estructures de direcció”, “millors pràctiques”, “criteris de qualitat comuns”, “desenvolupament sostenible i de qualitat”, “elevats nivells de qualitat i eficiència en l’ús dels recursos públics”, “productes d’alt valor afegit”, “ocupabilitat”, “seguiment pressupostari específic”, … Tot això indica clarament quina entitat ha redactat el text i, sobretot, la percepció que té de la institució universitària.

Pel que fa al CEIB, el document és ambigu. Sembla que el recursos que actualment van a parar al CEIB s’assignaran a la UPC en algun moment del 2016. Apart d’això, el destí final del CEIB queda sense resoldre.

Al punt 1 (antecedents) queda clara l’ambició del projecte: oferta de grau. màster, postgrau i doctorat. Es remarca que l’oferta acadèmica ha de ser “internacionalitzada”, especialment la de màster i doctorat. En principi, no hi ha res de dolent en tot això. Al contrari, els beneficis de l’obertura al món són innegables. Ara bé, una cosa és tenir un centre on puguin i vulguin anar els estudiants estrangers, creant-se un profitós intercanvi, i una altra de ben diferent sepultar 100M€ en un centre on calgui anar a buscar els estudiants a fora ja que no respon a les necessitats dels estudiants d’aquí. Esperem que sigui la primer cosa i no la segona.

El director (després en parlarem més) ha de definir “una estructura organitzativa específica” amb un “consell de direcció”. En realitat, els centres de la UPC ja tenen una estructura organitzativa definida als estatuts. Això vol dir que no hi haurà ni equip directiu ni junta d’escola tal com les entenem a la UPC? També hi haurà una comissió de seguiment paritària Generalitat – UPC, que no podrà ser molt paritària quan una institució posa els diners i l’altra els necessita desesperadament.

De fet, la part econòmica serà clau ja que caldrà disposar d’un “sistema de seguiment pressupostari”. El text insinua que s’aniran donant els diners a mida que es vagin assolint objectius per una banda i detectant noves necessitats, per una altra. Està clar, “qui paga mana”. Pero cal tenir en compte que no és cert que sigui la Generalitat qui paga a la UPC, sino que és la obligació de la Generalitat sostenir la educació pública dins els pressupostos.

Al punt 2 es justifica l’existència del propi contracte-programa. Queda clar que la Generalitat està disposada a dotar el projecte a canvi d’exercir un fort control sobre el seu desenvolupament. En altres paraules, ens venem l’autonomia universitària, ja actualment en hores molt baixes per la delicada situació econòmica de la UPC.

El punt 3 desenvolupa els objectius estratègics. És molt preocupant que l’únic objectiu que va més enllà de la retòrica habitual sigui “desenvolupar un model de gestió i governança singular”. Potser hi ha un interès que va més enllà de garantir els resultats de la inversió. Serà l’EEBE el “pis de mostra” de la universitat catalana del futur?

En qualsevol cas, en què consisteix aquest model? El director és escollit per la comissió paritària de manera, en principi, meritocràtica. Caldrà veure com es farà encaixar això amb els estatuts de la UPC. Només es fa referència a la capacitat del director de triar el seu equip, la qual cosa fa pensar que la resta d’òrgans del quals es pugui dotar l’escola pintaran ben poca cosa.

Crida l’atenció el fet que s’avaluarà els grups de recerca i que el resultat es tindrà en compte per assignar “responsabilitats acadèmiques”, “recursos econòmics” i “recursos materials”. Cal preguntar-se de què disposaran els grups que no surtin ben avaluats per revertir aquesta situació.

També serà l’EEBE qui negociï amb personal la plantilla del centre. Això xoca amb les atribucions dels departaments que tenen les atribucions en aquesta matèria. Fins i tot la comissió paritària podrà contractar pel seu compte. Tot plegat converteix l’EEBE en una mena de “regió administrativa especial” on el funcionament habitual de la UPC no té cabuda. Per una altra banda, el 50% del professorat s’incorporarà provinent del programa Serra i Hunter. No es pot valorar negativament ja que la UPC disposa actualment de prou agregats interins com per cobrir aquestes places amb garanties però tot plegat parla de les expectatives de la Generalitat pel que fa al nou centre. Aquestes expectatives arriben fins i tot al PAS que s’incorpori al projecte que seran “professionals amb experiència demostrada i/o amb un potencial de desenvolupament professional en l’àmbit de la gestió universitària”.

L’apartat 4 (finançament) estableix que hi haurà 2M€ addicionals als 7.2M€ que ingressa actualment el CEIB per l’escola industrial. Malgrat ser un percentatge significatiu, tampoc sembla un increment molt gran tenint en compte la volada del projecte, i que la oferta académica es molt més gran que la de l’escola industrial, incorporant nous graus i màsters.

El punt 5 (valoració de l’acompliment) és una síntesi de tot el document. Qualsevol lector hauria de començar per aquí. El punt 6 estableix la durada i el seguiment.

Finalment, el punt 7 especifica que el contracte es pot rescindir. Ara bé, en aquest cas, ara sí, l’EEBE passa a ser un centre com tots els altres de la UPC i a finançar-se mitjançant la subvenció general que la UPC rep de la Generalitat. Veient les pretensions d’aquest projecte la pregunta no és si s’arribarà a produir aquesta rescissió sinó que passarà l’any 2022 quan s’acabi el contracte programa.

A mode de conclusió, podem dir que tret de la inversió addicional, que tampoc és tanta, la manera de funcionar del nou centre no diferirà tant de la de l’actual EUETIB i que, per tant, no és veritat que l’EEBE s’integrarà plenament a la UPC, al menys a efectes pràctics. Sí és cert que seran molt més elevades les expectatives, encara que potser caldrà quelcom més que un llenguatge d’escola de negocis, 2M€/any i un emplaçament a la vora del mar, per fer-les realitat.

Print Friendly

No se han encontrado comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Recibe noticias del blog por correo electrónico

Introduce tu correo electrónico para recibir notificaciones de nuevas entradas el blog .

Videos

Defensem la dignitat del professorat